dimarts, 30 d’octubre del 2012

LA LLETRA DE "CUL DE SAC"

Sou molts els que heu escoltat la cançó de Cul de Sac. Són molts els que també volen llegir i seguir la lletra de la cançó mentre l'escolten. S'hi reflecteix molt bé el que el Roc sent per la Gina així com la seva visió del món. Aquí teniu la lletra.


Cul de Sac  (Lletra: Sílvia Güell)

A dos-cents per Abbey Road
dins un mini rondem tu i jo sols,
avui tot fa olor de nou.
 
Amb tu no tinc res a fer: 
el que busques sempre obtens. 
Sóc un súbdit als teus peus.
 
Dins d'un cul de sac és on estic mal posat.
seguint els teus passos he quedat atrapat.
He perdut el nord, les maletes i el cap
ja no espero cap sortida.

M’hipnotitza el teu enginy. 
No em preocupa gens el meu futur.
Aniré on em vulguis dur. 
 
Dins d'un cul de sac és on estic mal posat.
seguint els teus passos he quedat atrapat.
He perdut el nord, les maletes i el cap
ja no espero cap sortida.
 
Ets un cul de sac i jo hi estic mal posat.
Si això dura poc més, sortiré malparat.
Aventura i risc sempre a gran velocitat,
a un carreró sense sortida.
 
Per què tot em surt al revés
si vull ser només com Coldplay?
  
Dins d'un cul de sac és on estic mal posat.
seguint els teus passos he quedat atrapat.
He perdut el nord, les maletes i el cap
ja no espero cap sortida.
 
Ets un cul de sac i jo hi estic mal posat.
Si això dura poc més, sortiré malparat.
Aventura i risc sempre a gran velocitat,
a un carreró sense sortida.
   
A dos-cents per Abbey Road
dins un mini rondem tu i jo sols,
avui tot fa olor de nou...

dijous, 25 d’octubre del 2012

CUL DE SAC: EL VIDEOCLIP

Ja és aquí! Aquest és el tema principal del primer disc de "Cul de sac". Segur que serà tot un èxit. Les imatges que acompanyen el clip donen fe de les situacions complicades a què s'han hagut d'enfrontar el Roc i la Gina a Londres.



Lletra de la cançó: Sílvia Güell
Música, instruments i veu: Sergi Sabaté

dilluns, 22 d’octubre del 2012

RECERCA GRÀFICA: DISSENY DE PERSONATGES (III)

Aquests són alguns dibuixos de fa molts anys enrere, abans que sortís a la llum el primer Roc Roca a les pàgines del Cavall Fort (Roc Roca i els lladres del monestir, 2004). És la recerca gràfica de com podria ser el personatge de Roc Roca. Fins i tot es pot veure el Roc amb només déu anys i patinant. Segurament podria sortir alguna història interessant del Roc quan només era un nen.





dilluns, 15 d’octubre del 2012

UNA PÀGINA A LLAPIS

La pàgina que podeu veure està dibuixada en un full DIN A-3. És un format de paper dues vegades més gran que un full normal. Això permet dibuixar cadascuna de les vinyetes amb certa facilitat. 


Aquesta és una pràctica habitual en molts dibuixants: primer es dibuixa en un full i després passem la feina  a net en un altre full. Això permet cuidar i millorar la composició de cada vinyeta. Després de passar la pàgina a tinta i d'haver esborrat el llapis, ja la podem escanejar. Un cop a l'ordinador, només ens caldrà posar-li el color i el text, i ... voilà!


divendres, 5 d’octubre del 2012

CUL DE SAC A ENDERROCK

Us presentem l'entrevista que la Gina ha fet als membres de "Cul de Sac" per a la revista Enderrock



Cul de Sac
        El pop català desembarca a Londres.

AQUEST MES D'OCTUBRE DEBUTEN AMB EL DISC “CUL DE SAC” QUE ELS CONFORMA COM UNA PROPOSTA POP-INDIE DEL FUTUR. HI PODEM TROBAR CANÇONS ACÚSTIQUES, MELÒDIQUES I D'ALTRES ELÈCTRIQUES AMB UNA BATERIA QUE ES FA OMNIPRESENT. LA BONA NOTÍCIA ÉS QUE LA CANÇÓ QUE OBRE EL DISC AVIAT TINDRÀ UN VIDEOCLIP.

TEXT: GINA / FOTO: LLUÍS ALBERT ARRUFAT

ENDERROCK: Quins són els origens del grup “Cul de Sac”?
PAU: Fa un parell d’anys, vam començar a tocar ells dos i jo al garatge de casa meva, pensàvem que nomès ho faríem per divertir-nos, passar l’estona i lligar amb les veïnes. De fet, no teniem cap bona idea a l’hora de compondre, només copiàvem coses dels altres i això ens avorria molt. Estàvem en un carreró sense sortida a nivell creatiu. En lloc de plegar vam pensar que ens calia buscar gent bona de debò,  i mira quina casualitat que va aparèixer en Roc, que de tant en tant se li acut alguna bona idea. Si no fos per ell i la seva tossuderia, no estaríem aquí ara.

EDR: Com definiríeu la vostra música?
ROC: És una pregunta difícil, suposo que és un poti poti del que ens agrada… rock dels 80, soul, fins i tot algun toc grunge. Els nostres amics (amb molta mala baba) diuen que fem “pop rock impresentable”. No hi estem d’acord. Som músics seriosos i molt professionals.
P: Els nostres amics són una colla de babaus.

EDR: Com és que el disc l’heu acabat d’enregistrar a Londres?
P: Ha estat culpa del Roc, ell sempre ens parlava d’aquests estudis com si fossin el paradís. És el mitòman del grup… Per culpa seva ens hem gastat tots els nostres estalvis en aquests estudis, però el resultat s'ho val.
JORDI: Tens raó, a més a més la cervesa a Anglaterra és molt cara.

EDR: El disc l’obriu amb la cançó “Cul de Sac”. Quí l’ha triat com a primer single?
R: No ho recordo… però ha estat una decisió natural… és com un resum dels inicis fins als darrers mesos de la nostra trajectòria musical i precisament estant aquí l’hem acabada. Aquesta estada a Londres ens ha marcat a tots.
P: És el més fresc que podem oferir.
SERGI: Sí… les altres cançons, ja comencen a estar caducades … ha, ha, ha ...

EDR: A la vostra música s'hi veuen moltes influències. Quins són els referents?
P: Ara també ens agrada el brit-pop.!, ha, ha, ha … Parlant seriosament, és evident que ens agrada força Coldplay, i també els U2. De fet… l’admiració és mútua, ja que Bono és molt fan nostre, ha, ha, ha ...
R: Els Beatles i Pink Floyd… també no?
J: Què dius ara?? Això només ho escoltaven els meus pares!
S: La veritat és que estem oberts a tot tipus de propostes. Seguim de molt a prop el que es fa a casa nostra. Ens al·lucina “Antònia Font”, les lletres d'”Els amics de les Arts”, “Els Pets” o la música de sempre de Pascal Comelade.

EDR: I parlant de U2 ... la premsa britànica ha parlat molt del vostre directe i de la col·laboració de Bono i The Edge al vostre darrer concert a Londres. Podeu explicar-nos com va anar?
P: Va ser increïble, un cop de sort… El Roc va perdre la guitarra… Edge la va trobar… Ell i el Bono van ser molt considerats amb nosaltres. Suposo que els vam recordar els seus inicis, quan tocaven pels pubs de mala mort davant 40 persones. Va ser al segon concert que vam fer al “Bennett Bros”. El Bono i The Edge van pujar a l'escenari i tant nosaltres com el públic vam al·lucinar. La premsa de casa nostra també se’n va fer molt ressò. Crec que som molt afortunats de tenir uns “padrins” d’aquesta volada.
J: The Edge sempre havia volgut tocar amb nosaltres i no sabia com fer-ho.

EDR: Amb el llançament del disc heu fet un videoclip del tema principal. D'on va sortir la idea?
J: És el que cal per sortir una mica més a la tele. Així no cal anar de plató en plató fent veure que cantes…
S: Si… i en Roc, és massa lleig, no cal que el vegi tanta gent... ha, ha, ha, ha.
P: El nostre mànager volia que el primer single tingués el seu videoclip… És una bona manera de gastar els diners de la discogràfica.


dimecres, 19 de setembre del 2012

JA TENS EL CALENDARI DE CAVALL FORT?

Sempre veiem el Roc i la Gina corrent d'aquí cap allà, enfrontant-se a personatges malèfics i a tota mena de perills. Després d'un 2012 ple d'aventures, els personatges es mereixien gaudir d'alguna estoneta de descans i plaer, com podem veure al calendari escolar de Cavall Fort que acompanya el número 1203 de la primera quinzena de setembre.
Posats a dibuixar, també he fet la portada del Cavall Fort. Espero que us agradi.

dilluns, 3 de setembre del 2012

EL MINI COPER, UN PERSONATGE MÉS?



No hi ha dubte que el Mini Cooper que ha de llogar la Gina per desplaçar-se per Londres és un element molt important dins la història. Quasi bé podriem assegurar que és un personatge més, que es juga la pell per a que la Gina i el Roc surtin ben parats de tot aquest enrenou on s'han ficat.
El Mini és un cotxe molt popular. És fàcil aconseguir imatges per poder-lo dibuixar sense cap dficultat.






També he tingut la sort de poder fotografiar un Mini per sota en un taller de reparació. Les imatges eren necessàries per dibuixar els baixos del Mini en el cas que el cotxe bolqués. Aquí trobareu algunes imatges més del Mini.



El Mini Cooper és un cotxe molt fort, un cotxe que no s'atura per un parell de rascades i un copet.




dimarts, 17 de juliol del 2012

LA SEDUCCIÓ D'UN CEMENTIRI

Potser el Roc, la Gina i el Harry van anar a parar al Abney Park Cemetery d'Stoke Newington contra la seva voluntat. Però són molts els que senten una irresistible curiositat i atracció pel lloc i no poden deixar de visitar-lo.

Mark Knopfler, virtuós de la guitarra, va ser el lider del grup Dire Straits des dels seus començaments el 1978 fins la desolució del grup el 1995. Aquí el teniu, en unes fotos extretes de la seva web, posant davant l'esglesia que hi ha abandonada al mig del cementeri o passejant entre les tombes. Se'l veu tranquil. Potser és perquè encara no s'ha fet fosc i no hi ha ningú que li trepitgi els talons amb una pistola a la mà.

També podeu veure la portada de Cavall Fort ambientada al cementiri londinenc, o algunes de les  fotografies que vaig utilitzar per dibuixar el còmic.







diumenge, 8 de juliol del 2012

LA MANDÍBULA DEL ROC ÉS D'ACER

Potser sí que el Roc corre massa riscos, rep molts cops de puny i arriba a situacions límit. Hem de pensar que el contingut del flascó val tot això i més. Tens molta raó, Roc, quan dius que la teva setmaneta a Anglaterra no té res a veure amb el que t'havies imaginat.






I quan creus estar segur dalt d'un cotxe, et trobaràs noves amenaces i la teva vida tornarà a estar en joc.


Intuïm que encara han de venir moments difícils, moments d'incertesa. No sabem com pot acabar aquesta història ... però volem pensar que te'n sortiràs. No abandonis, lluita fins a la fi, Roc!

diumenge, 10 de juny del 2012

RECERCA GRÀFICA: DISSENY DE PERSONATGES (II)



L'Scraps és tot un gentleman, un londinenc elegant i amb classe, d'aspecte distant i una mica tibat. Pel seu càrrec podríem assegurar que viu molt bé. Però ja sabeu, "qui tot ho vol tot ho perd": li ha caigut  a les mans un flascó amb el qual pot guanyar més diners dels que mai s'hauria pogut imaginar. Poc li importen totes les vides que hi ha en joc.



dilluns, 28 de maig del 2012

LA GINA EN MOTO

Com era la Gina fa anys enrere? Aquí la teniu, quan encara no coneixia el Roc. Llavors estudiava periodisme i volia conèixer el món i tenir una vida plena d'aventures. No es pot queixar: els seus pronòstics s'han complert.

dilluns, 21 de maig del 2012

L'ABNEY PARK CEMETERY DE STOKE NEWINGTON

L'Abney Park Cemetery de Stoke Newington, al nord de Londres, és un antic cementiri jardi reconvertit en parc obert al públic. Fa molt temps que ja no hi enterren ningú. Els jardiners lluiten perquè la vegetació, exuberant, no ho engoleixi tot. Com a molts parcs, a la nit tanquen les portes d'accés. Un lloc ideal per fer una trobada lluny de la mirada dels curiosos. El Roc, la Gina i el Harry han caigut a la trampa. Davant l'amenaça només els queda fugir.










dilluns, 14 de maig del 2012

RECERCA GRÀFICA D'UNA VINYETA

A les pàgines de Roc Roca hi podem trobar moltes vinyetes, i de vegades dins d'una vinyeta hi han de cabre tantes coses que quasibé és necessari un calçador per encabir-les-hi totes. L'objectiu de tot això és fer unes pàgines denses d'esdeveniments perquè el lector, després d'haver llegit un capítol de quatre pàgines, tingui la sensació que han passat un grapat de coses i que la història avança.
Hi ha vinyetes, com la que trobem més avall, que poden donar algun mal de cap, ja sigui perquè l'autor no sap com solucionar-la o perquè no té gaire clar quin és l'enquadrament més adient. Al final sempre surt.





dilluns, 7 de maig del 2012

30è SALÓ DEL CÒMIC DE BARCELONA

Aquest cap de setmana vaig anar al Saló del Còmic de Barcelona. La visita era obligada. Volia veure l'exposició dedicada als 50 anys de Cavall Fort. Hi havia els originals  de molts autors que han fet història a la revista. També vaig tenir l'ocasió de saludar vells amics i alguns dibuixants.
Al Saló s'hi podien veure robots, alienígenes i superherois. Vaig buscar aquells herois més propers a mi, com el Tintín, el Sergi Grapes o el Pesquis i la Baliga, però  res de res. Qui sap, potser el proper any tindré més sort.