divendres, 5 d’octubre del 2012

CUL DE SAC A ENDERROCK

Us presentem l'entrevista que la Gina ha fet als membres de "Cul de Sac" per a la revista Enderrock



Cul de Sac
        El pop català desembarca a Londres.

AQUEST MES D'OCTUBRE DEBUTEN AMB EL DISC “CUL DE SAC” QUE ELS CONFORMA COM UNA PROPOSTA POP-INDIE DEL FUTUR. HI PODEM TROBAR CANÇONS ACÚSTIQUES, MELÒDIQUES I D'ALTRES ELÈCTRIQUES AMB UNA BATERIA QUE ES FA OMNIPRESENT. LA BONA NOTÍCIA ÉS QUE LA CANÇÓ QUE OBRE EL DISC AVIAT TINDRÀ UN VIDEOCLIP.

TEXT: GINA / FOTO: LLUÍS ALBERT ARRUFAT

ENDERROCK: Quins són els origens del grup “Cul de Sac”?
PAU: Fa un parell d’anys, vam començar a tocar ells dos i jo al garatge de casa meva, pensàvem que nomès ho faríem per divertir-nos, passar l’estona i lligar amb les veïnes. De fet, no teniem cap bona idea a l’hora de compondre, només copiàvem coses dels altres i això ens avorria molt. Estàvem en un carreró sense sortida a nivell creatiu. En lloc de plegar vam pensar que ens calia buscar gent bona de debò,  i mira quina casualitat que va aparèixer en Roc, que de tant en tant se li acut alguna bona idea. Si no fos per ell i la seva tossuderia, no estaríem aquí ara.

EDR: Com definiríeu la vostra música?
ROC: És una pregunta difícil, suposo que és un poti poti del que ens agrada… rock dels 80, soul, fins i tot algun toc grunge. Els nostres amics (amb molta mala baba) diuen que fem “pop rock impresentable”. No hi estem d’acord. Som músics seriosos i molt professionals.
P: Els nostres amics són una colla de babaus.

EDR: Com és que el disc l’heu acabat d’enregistrar a Londres?
P: Ha estat culpa del Roc, ell sempre ens parlava d’aquests estudis com si fossin el paradís. És el mitòman del grup… Per culpa seva ens hem gastat tots els nostres estalvis en aquests estudis, però el resultat s'ho val.
JORDI: Tens raó, a més a més la cervesa a Anglaterra és molt cara.

EDR: El disc l’obriu amb la cançó “Cul de Sac”. Quí l’ha triat com a primer single?
R: No ho recordo… però ha estat una decisió natural… és com un resum dels inicis fins als darrers mesos de la nostra trajectòria musical i precisament estant aquí l’hem acabada. Aquesta estada a Londres ens ha marcat a tots.
P: És el més fresc que podem oferir.
SERGI: Sí… les altres cançons, ja comencen a estar caducades … ha, ha, ha ...

EDR: A la vostra música s'hi veuen moltes influències. Quins són els referents?
P: Ara també ens agrada el brit-pop.!, ha, ha, ha … Parlant seriosament, és evident que ens agrada força Coldplay, i també els U2. De fet… l’admiració és mútua, ja que Bono és molt fan nostre, ha, ha, ha ...
R: Els Beatles i Pink Floyd… també no?
J: Què dius ara?? Això només ho escoltaven els meus pares!
S: La veritat és que estem oberts a tot tipus de propostes. Seguim de molt a prop el que es fa a casa nostra. Ens al·lucina “Antònia Font”, les lletres d'”Els amics de les Arts”, “Els Pets” o la música de sempre de Pascal Comelade.

EDR: I parlant de U2 ... la premsa britànica ha parlat molt del vostre directe i de la col·laboració de Bono i The Edge al vostre darrer concert a Londres. Podeu explicar-nos com va anar?
P: Va ser increïble, un cop de sort… El Roc va perdre la guitarra… Edge la va trobar… Ell i el Bono van ser molt considerats amb nosaltres. Suposo que els vam recordar els seus inicis, quan tocaven pels pubs de mala mort davant 40 persones. Va ser al segon concert que vam fer al “Bennett Bros”. El Bono i The Edge van pujar a l'escenari i tant nosaltres com el públic vam al·lucinar. La premsa de casa nostra també se’n va fer molt ressò. Crec que som molt afortunats de tenir uns “padrins” d’aquesta volada.
J: The Edge sempre havia volgut tocar amb nosaltres i no sabia com fer-ho.

EDR: Amb el llançament del disc heu fet un videoclip del tema principal. D'on va sortir la idea?
J: És el que cal per sortir una mica més a la tele. Així no cal anar de plató en plató fent veure que cantes…
S: Si… i en Roc, és massa lleig, no cal que el vegi tanta gent... ha, ha, ha, ha.
P: El nostre mànager volia que el primer single tingués el seu videoclip… És una bona manera de gastar els diners de la discogràfica.


4 comentaris:

  1. Quines ganes tenim de veure'ls en directe. Tenen algun bolo previst a Catalunya?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segur que el disc serà un "supervendes· i, ja saps, una cosa porta a l'altra.

      Elimina
  2. Doncs m'agradaria portar-los per la Festa Major del meu poble. De quin "caché" estem parlant?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no deuen ser gaire cars. Però vigila, perquè el disc sembla que es vendrà molt bé i no m'estranyaria que el seu "caché" es disparés.

      Elimina